ALBERT RAMÍREZ
El passat dilluns, l’Albert Ramírez, inspector d’educació física va venir a fer-nos una xerrada on vam estar parlant de la importància de les programacions dins de l’àmbit de l’educació física.
Per començar, ens va explicar quina era la seva feina, i com s’ha trobat amb que les motivacions tant d’alumnes com professors son molt diferents, per tant sempre s’hauran de diversificar els objectius i continguts a assolir durant el curs. Quan els professors programen, han de concretar la generalitat a un context i la seva manera de ser, però s’han de saber transmetre totes. Un bon professor, ha de saber motivar a tothom i saber fer arribar als alumnes quelcom que els enganxi a l’activitat física, per això les programacions són tant diferents. Alguns instituts utilitzen llibres a causa de la indefinició del currículum.
En aquestes programacions, hi ha d’haver prou diversitat perquè tots els alumnes tinguin la vivència d’alguna activitat física, i per tant totes les orientacions hi ha de ser presents amb una proporció justa. També ens va parlar de la manera d’avaluar ja que molts cops caiem en l’error d’avaluar només la condició física o l’”actitud”. Aquests elements, han de formar part de l’avaluació però no n’han de ser la part principal. Aquí és on introduïm la coherència. Una avaluació que es correspongui als objectius. És aquesta coherència la que li dona valor de ser a les programacions.
L’Albert ens va plantejar aquesta pregunta: De quina manera com a professional desplego la programació? No podem parlar nomes de qüestions organitzatives ja que d’aquesta manera ens convertim en organitzadors, no en professors. Sempre hem de ser coherents als objectius.
Quan es va acabar la xerrada vam donar pas a preguntes, i una molt interessant que es va fer anava relacionada amb la percepció que tenia ell com a inspector, i ens va contestar que hi ha professionals capaços de raonar la seva programació i d’altres no. La diferència esta en que un ha creat la programació, i l’altre l’ha copiat. Per ser bon professor s’ha de saber programar, però no és millor professor qui millor programa, és bon professor qui té coneixement i sap transmetre. També ens va comentar que per ell hi ha dos errors molt freqüents, el primer és que no hi ha coherència entre objectius i activitats d’avaluació, i el segon que tot el que hi ha entre els objectius i les activitats d’avaluació, tendeix a ser molt genèric, sense concretar com s’ha de fer i com s’ha de desplegar.
Trobem que és molt interessant que professionals com ell s’interessin per la nostra formació i vinguin a fer-nos aquestes conferències. Moltes gràcies Albert!
ERIK ROQUETA I EDUARD CASTRO
Preparador físic i segon entrenador del primer equip del barça d’hoquei. Van venir la setmana passada a explicar-nos com funciona la programació en l’alt rendiment i la seva importància. L’Erik ens va explicar com es va plantejar ell l’entrada al Barça ja que van substituir al preparador físic que portava 20 anys al club, per ell. El seu objectiu era donar el màxim rendiment amb les mínimes lesions i guanyar tots els títols. Per això va fer un anàlisis DAFO.
El l’apartat de fortaleses, va trobar que tenia experiència laboral, empatia, autoexigència, dedicació al treball, bon treball en equip i capacitat d’improvisació. Com a debilitats va considerar que tenia una manca en el domini de les noves tecnologies d’entrenament, la necessitat d’una metodologia de treball ordenada i sistematitzada i la inseguretat. Com a oportunitats, va trobar que estava en el millor club, evolució professional i personal, que tenia el millor planter del mon, moltes possibilitats d’aconseguir títols, centrar-se exclusivament en l’àrea condicional i reconeixement. I finalment com a amenaces va considerar la pressió esportiva i de resultats ja que venien d’una temporada guanyadora i la no acceptació d’un nou model de preparació física.
A partir d’aquí ens va explicar juntament amb l’Eduard com es plantegen i programen la temporada. Primer formulen objectius, que poden ser globals(guanyar títols com la lliga i la champions), o de pre-temporada(recuperar adaptacions i preparar-nos pels partits). I després trobem objectius que es mantenen durant tota la temporada com mantenir un estat de forma submàxim durant tot el període competitiu i assolir un estat de forma òptim en els moments més transcendentals de la temporada i no lesionar-se i prevenir lesions. Després busquem una periodització per aconseguir aquests objectius, per tant el primer que hem de fer és distribuir i analitzar els períodes de competició. El pas següent, és distribuir els mesocicles per després establir l’índex de dificultat d’aquests i determinar els microcicles. Seguidament analitzen les caracteristques principals dels microcicles, i finalment realitzen la temporalització i distribució dels microcicles.
Va ser una xerrada molt diferent a l’anterior, ja que s’enfocava des d’un punt de vista contrari. Gràcies Erik i Eduard per haver vingut i donar-nos la oportunitat d’aprendre una mica mes.
XESCO ESPAR
La última xerrada a la qual hem assistit, l’ha dut a càrrec el professor Espar. En aquest cas, enfocava la programació des d’un punt de vista personal. Ens ha explicat com programa ell la seva vida. No ha sigut una xerrada on ens hagin ensenyat molt de contingut teòric, però hem pogut veure un àmbit que no és l’habitual. Sempre diem que programar és molt important per tal que les coses surtin bé, així doncs, perquè no programar també en l’àmbit personal?
Gràcies a aquests resums, i al recull de tweets realitzats durant les 3 conferències, hem aconseguit un tàngram d'or.
2a SETMANA DE CONFERÈNCIES
OSCAR DURAN
Aquesta setmana ens ha visitat Oscar Duran, expert en l’àmbit de gestió. La ponència tractava sobre l’aplicació practica d’un model de planificació estratègica.Primerament, ens ha introduït com va arribar en aquest àmbit. Des de 3r que tenia clar que volia fer gestió, però a 5è el van obligar a fer el pràcticum en un institut que va resultar ser el del Carles González, el professor de l’assignatura. L’objectiu de la ponència era exposar resumidament com una ciutat pot planificar el desenvolupament de l’activitat física i l’esport dins el seu territori. Es va basar en el model de dues ciutats: Igualada i Barcelona.
Igualada
A Igualada l’organisme que s’encarrega d’aquest desenvolupament és el patronat municipal d’esports d’Igualada. Van desenvolupar un pla estratègic de l’esport(un pla estratègic es una eina que ajudar a definir on es vol arribar i concreta el camí per saber com arribar).
Aquest pla tenia diferents fases
1. Anàlisi
L’anàlisi extern permet conèixer els factors de l’entorn i el mercat que poden ser condicionants com ara l’Educació, demografia, societat, consum, urbanisme, economia, cultura, sanitat, política, sector privat comercial, sector privat associatiu, sector públic, mercat, proveïdors, demanda. En aquest anàlisi hi participen tots els agents i actors del sistema esportiu pertanyent als 4 models(sector educatiu, sector salut i recreació, rendiment i espectacle). S’arriba a calcular la suficiència o mancança d’instal·lacions esportives en el municipi. Finalment es fa una DAFO exhaustiva.
2. Decisió
Després de valorar les 2 àrees estratègiques clau del sistema esportiu d’Igualada, el PME va decidir prioritzar el lideratge i les aliances amb altres propietaris d’instal·lacions.
3. Concreció-à Pla estratègic definit
Ens va presentar el que és un mapa estratègic(Llista d’objectius que l’ajuntament vol assolir però representats de manera gràfica)
En aquesta fase s’han de concretar els objectius de marca, d’entitats, escolar i d’instal·lacions esportives, després identificar les accions que permetin assolir els objectius creats abans
Barcelona
A Barcelona l’entitat que ho gestiona aquest desenvolupament és l’Institut Barcelona Esport. El pla, era gairebé com el d’Igualada però amb la diferencia que cada any feia un anàlisi de com estava la situació i per això va dissenyar una eina de seguiment del pla.
Els objectius d’aquest pla eren els següents:
* Posicionar Barcelona com a ciutat de l’esport a nivell mundial,
* Barcelona com a centre direccional dels sectors econòmics i de coneixement vinculats de l’esport.
* Barcelona ciutat que promou la pràctica de l’esport, cosa que construeix socialment la ciutat.
De cada objectiu es va crear un mapa gràfic. Per cadascun dels objectiu hi havia unes accions per assolir-lo i uns indicadors per avaluar regularment el seu grau d’assoliment.Així com també per analitzar l’estat en el que es troba cada objectiu estratègic dels 3 mapes, es va emprar el sistema de semàfors. Periòdicament s’avaluava la situació de cada indicador respecte uns paràmetres, a vegades gràcies a softwares que faciliten la comunicació i seguiment dels indicadors ja que s’actualitzen en temps real.
Un cop arribats al final de la ponència ens ha recomanat autors com Juan Antonio Mestre i David P Norton. Moltes gràcies Oscar per la visita!
BELÉN CUENCA
Aquesta ponència tractava sobre el procés de programació en l’ensenyament de l’activitat física i la salut, a càrrec de Belén Cuenca. Orientada a l’àmbit del fitness wellness
Fitnessàes re inventa molt ràpid. El mes nou, son aplicacions per a mòbils, que funcionen com a empreses, que han desenvolupat molts alumnes i ex alumes de la casa. Tots son diferents i poden portar-se a terme per a molts col·lectius i espais.
La realitat quan un tècnic programa: Ens trobem amb aquestes fases del procés de programació. Diagnòstic inicial, objectius, continguts, activitats EA, temporalització, criteris i activitats d’avaluació, estratègies didàctiques. Però trobem alguns problemes en aquestes fases:
Diagnòstic inicial: pot causar problemes ja que cada dia no et ve la mateixa gent, però mai ens hem de saltar aquesta fase, característiques del públic mes estable.
Criteris d’avaluació: a l’hora d’avaluar si han aconseguit el objectius no ho podré fer ja que mai tens els mateixos clients, però si ens centrem en el públic fidel podem fer una avaluació.
La realitat quan un entrenador personal programa: hi ha les mateixes fases però les dificultats es troben en la temporalització ja que potser la persona no avança com esperaves, has de quadrar els teus horaris amb els seus i això és el mes complicat, l’objectiu que ol aconseguir amb la disponibilitat de les dues parts no es pot aconseguir
La realitat quan un coordinador programa. Aquí les fases són molt diferents.
* Pla estratègic empresa( que ve pactat des de dalt)
* Programa operatiu anual
* Recursos financers
* Establir accions
* Establir productes
* Cronograma
* Anàlisi dels productes
Finalment hem parlat sobre la realitat del sector del fitness, que esta ofegat per l‘increment de l’iva, afectat pel fenomen low cost( treuen el personal).Creix i crea llocs de treball a Espanya(però amb el sou mínim i les classes molt disperses). Tot això ho hem pogut veure en un estudi sobre el mercat del fitness a Espanya, una maquina no et pot substituir mai i tu te n’has d’ocupar d’això. S’ha de ser empàtic amb el client, el tracte es el que ha de marcar la diferència entre les persones i les màquines. S’ha de crear dependència entre nosaltres i els clients. Moltes gràcies a la Belén per la seva visita!!
GABRIEL DAZA
Un altre convidat, ha sigut Gabriel Daza, professor de l’Inefc. Ha vingut a parlar-nos sobre la programació en la iniciació esportiva. En la iniciació esportiva ens trobem amb la educació i formació de l’individu com a persona, pot ser una etapa decisiva.
Per a programar en la iniciació esportiva, trobem les següents fases:
1. Anàlisi inicial
On analitzarem les característiques de l’entorn, fonaments dels esports, trets bàsics dels esportistes, plantejament metodològic i l’entrenador.
Per tant hem de ser experts en esport, saber pedagogia, metodologia
2. Disseny
Aquí hem de concretar el programa per la iniciació esportiva
A. Objectius generals
B. Definició, prova d’assoliment
C. Construcció dels nivellsàseleccionem objectius, continguts i activitats amb el que farem una bases de dades per identificar les activitats que son clau. Control d’aprenentatges.
D. Definició d’una estructura estàndard
E. Temporalització
Poder controlar el nivell en el temps i tenir una estructura estable en el qual repartim de forma intencionada els continguts, per tant utilitzarem una distribució teòrica dels continguts. Proposem sempre una quantificació. S’ha d’anar modificant segons les condicions que es donin. Comparació del model teòric i el model pràctic a partir de gràfics
Einaà Carta de continguts( document on tenim tot el nivell programat, els continguts i el desplegament temporal, dades de l’equip
Instruments d’informe de l’equip
3. Intervenció
4. Avaluació i control
Ha sigut una ponència breu, però la classe ha estat molt participativa i de molta utilitat, moltes gràcies per la teva presència Gabi!!
AGUSTÍ BOIXEDA
La última de les ponències ha vingut a càrrec de l’Agustí Boixeda,director de l’Institut Nacional d’Educació física de Catalunya, que ens ha presentat la programació en recreació i lleure.
Primerament hem fet una petita contextualització de la recreació i el lleure
Etimologia de la paraula esportà formes de recreació en les que l’exercici físic te un paper fonamental
Recuperació concepte recreatiu en l’activitat física i l’esport(anys 70 sXX)à tanmateix devaluació davant altres manifestacions de l’activitat física i l’esport.
Diversificació d’àmbits d’aplicació(sXXI)à ers un recurs que s’utilitza en educació salut i rendiment. Per captar usuaris i clients i la seva fidelització. Per promocionar productes i serveis, per a la sensibilització d’accions solidàries i per medi natural i turisme
Programació de la recreació i el lleure
Característiques
* Erròniament confiar en la improvisació
* Marge a la improvisació programada
* Preveure fins i tot l’imprevisible
* Programat amb aparença de no programat
* Plantejament de vivència experiència
* Majoritàriament a curt o mig termini
Aspectes clau
Conèixer el context i els destinataris, és a dir les característiques de l’entorn i dels usuaris que poden ser individuals o grupals
Definició d’objectius mes enllà de passar-ho be i tenir un benestar físic i psicològic. També hauríem de tenir molt clar que a aquest tipus d’activitats es poden associar mes objectius com ara educatius,d’aprenentatge, tècnics, de salut, físics, socials, de gestió de conflictes, de generació de vivències i experiències.
Selecció de continguts més enllà del joc. S’utilitzen molts recursos com ara jocs, Jocs populars, formes jugades, esports, adaptació d’esports, cultura popular, circ, teatre, literatura, cinema
Determinació d’activitats, quines tasques i exercicis i en quin ordre
Temporalització i tempsà durada global de l’activitat, durada de cada fase de la sessió, durada de cada tasca i durada de les transicions
Recursos:
Humansà animador dinamitzador
Materialsà recreatius, esportius, e física i alternatius
Econòmics
Espai, instal·lacions i la seva ambientació
Aquí ens ha presentat el miyazaki ocean dome a Japó, els tropical islands a Alemanya, i els ski domes que hi ha arreu del mon
Comunicació i informació, presentar el tipus de comunicació i els canals, quan informar i la quantitat d’informació a donar
Estratègies de dinamització, mes directives, menys directives
Avaluació,
Les sessions recreatives s’han d’avaluar a traves de la observació, la valoració per part dels animadors, la opinió dels usuaris. Per tant s’ha d’establir un procés de recollida d’informació, sempre millor fer-ho just després de la sessió. Programar es una competència professional important.
Per acabar aquesta interessant ponència ens ha recomanat un gran autor com és Manuel Cuenca Cabeza. Moltes gràcies Agustí per dedicar-nos una estona del teu temps!
I per segona setmana consecutiva gràcies a aquests resums, i al recull de tweets realitzats durant les 4 conferències, hem aconseguit un tàngram d'or.
No hay comentarios:
Publicar un comentario